Molts pares ens fem preguntes davant les baralles dels nens esta bé intervenir? o és millor deixar-los resoldre a ells mateixos els seus conflictes?. I si acabem intervenint quan i com ho fem?
Les baralles entre nens són alguna cosa habitual i part normal d’un procés d’aprenentatge i no ens han de preocupar, tret que siguin massa violentes, contínues o part d’un canvi brusc en el comportament d’un nen anteriorment tranquil. En aquests casos, és important buscar la causa d’aquesta agressivitat i, si fos necessari, buscar l’ajuda d’un professional.
Però en la majoria de les ocasions, els nens es barallen perquè encara no coneixen una manera millor de resoldre els conflictes i usen la violència verbal o física com a única solució coneguda per aconseguir el que volen amb els seus iguals.
Als nens no els podem demanar que resolguin els seus problemes sense violència si abans no els ensenyem com fer-ho. Per això no fer res no és la solució, almenys al principi, però tampoc resoldre nosaltres el conflicte ja que es tracta d’ensenyar-los i l’aprenentatge és lent però eficaç.
Com ensenyem als nens a resoldre conflictes de manera no violenta?
1.Ser un bon model
Els pares hem de ser bons models a l’hora de resoldre conflictes i fer-ho de manera pacífica tant amb ells com amb els adults amb els quals ens relacionem. Els nens aprenen imitant als seus majors, per la qual cosa cal predicar donant exemple. Si resolem les nostres baralles de parella o reprenem als nens a crits no els podem demanar a aquests que actuïn d’una altra manera a l’hora de relacionar-se amb altres nens o amb nosaltres.
A més una bona pauta és, que si alguna vegada ens equivoquem i ho fem (errar és d’humans) demanem disculpes a qui hem cridat (tant si és el nen, com a nostra parella,…) ja que així també li estarem ensenyant el que fer si comet una fallada.
2. Escoltar als nens
La comunicació fluïda és bàsica per mantenir una bona relació amb els nostres fills, per la qual cosa hem d’acostumar-nos a escoltar i comprendre als nens. Un bon costum és preguntar als nens que es barallen el que ha passat, sense jutjar-los i escoltant a les dues parts per igual. No es tracta de donar-los o llevar-los la raó, simplement escoltar el que ha passat i confirmar mitjançant una pregunta que s’ha entès bé. Per exemple,” ah, llavors t’has enfadat perquè el teu germà t’ha agafat l’avió? I tu estaves enfadat perquè era el teu torn i no volia compartir i per això l’hi has agafat?”
3. Ensenyar a tenir en compte els sentiments dels altres
En la nostra intervenció s’ha d’ensenyar als nens a posar-se en el lloc de l’altre, tenint en compte els seus sentiments. I, pel seu lloc, nosaltres tindrem també en compte els sentiments del propi nen. Pel que, mitjançant preguntes, els intentarem fer conscients dels sentiments de l’altre i els seus propis. Així, podrem dir “T’has hagut de sentir molt enfadat quan el teu germà et va agafar l’avió, però com creïs tu que s’ha sentit ell quan tu li vas pegar?”
4. Buscar solucions al conflicte
Demanar als nens que expressin que idees se’ls ocorren per solucionar el problema, sense criticar els seus suggeriments per absurdes que ens semblin. Quan han proposat solucions se’ls ajuda a veure que conseqüències podrien tenir cadascuna d’elles, com farien sentir a l’altre, si són possibles,…
Si els nens són molt petits o no se’ls ocorre cap idea, se’ls pot suggerir alguna alternativa viable, però que sempre siguin ells els que arribin a prendre una decisió i arribar a un acord.
Aquest procés s’anirà interioritzant a poc a poc fins que arribi un dia en què siguin ells mateixos els que aconsegueixin arribar a acords sense la nostra mediació i resoldre els seus conflictes de manera pacífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada